L’Aljama, el sentiment precís

Han passat ja uns quants dies però s’imposa parlar de l’Aljama, que dissabte passat organitzà la III Mostra de Música i Balls Tradicionals al  palauet de Bétera. L’Aljama té una posada en escena bella, senzilla, clara, i honesta; la que donen hores i més hores de treball, d’assaig i d’esforç. Amb la imponent figura de Fermín Pardo, una veritable enciclopèdia de la música popular i del ball, descabdellant el programa, i la companyia dels grups convidats, el dissabte vam gaudir al palauet un acte d’alta cultura. D’alta cultura, sí senyor, que s’ho apunten els responsables mal anomenats culturals amb la incomprensió dels quals sovint es topen associacions locals com l’Aljama. Res a veure, doncs, amb la programació cultural freda i despersonalitzadora.

Un dels majors mèrits de de l’Aljama, al nostre parer, és l’aparent facilitat amb què  s’allunya de la fixació folclòrica i emergeix com una proposta musical i de dansa popular; popular en el sentit que ens connecta amb allò que som culturalment i amb les nostres pròpies emocions. Tot açò amb un sentiment necessari, però moderat, contingut, diríem que just el sentiment precís. I ho diem amb el goig que fa saber que tenim l’Aljama per molts anys.