Skip to content

Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa

21/03/2011

[Actualització 24/03/11] El Col·legi de Periodistes anuncia un acord entre Vilaró, l’Ajuntament de Barcelona i VilaWeb.

La persecució de la llibertat d’expressió té cares diverses, però el cas és que en aquest país en què vivim sempre ens toca el rebre als mateixos. Després del tancament de TV3 al País Valencià, un colp veritablement dur, ara l’Ajuntament de Barcelona vol portar fins a les darreres conseqüències la querella contra el diari electrònic VilaWeb. Aquesta publicació va informar, i molt correctament, en contra de la versió oficial del ‘cas Vilaró‘, un estrany afer de greus lesions del cap de la policia urbana de Barcelona que es va esdevenir la nit que la roja va guanyar el Mundial del futbol. A hores d’ara ningú no dubta que l’explicació de Vilaró és falsa, però l’Ajuntament s’entesta a tirar endavant. Socialistes i ecopacifistes, se’n fan dir els membres del govern municipal.  La voluntat d’ofec econòmic és paral·lela a la persecució d’ACPV al País Valencià, amb la sol·licitud d’una sanció desproporcionada. Tota l’oposició ha demanat, de bades, que s’ature la querella. L’obcecació sense sentit fa pensar en qui controla ara mateix el cas, si els polítics municipals, que no crec que tinguen cap interès en aparèixer en un judici contra un mitjà d’expressió poc abans de les eleccions, o la claveguera policial. Per si no hi haguera prou elements estranys en aquest circ l’advocat de l’Ajuntament és el mateix que el de …Fèlix Millet. El de l’espoli del Palau de la Música.

VilaWeb ha elaborat un manifest de suport que ja han signat més de dos mil persones i col·lectius. Cal signar-lo. I si no vos agrada el diari encara més; té més valor defensar la llibertat d’expressió quan es tracta d’idees diferents a les nostres.

La catàstrofe al Japó

16/03/2011

Les hores passen i creix la preocupació pels fets del Japó, com més va més a prop del cataclisme nuclear. La situació empitjora a cada hora que passa, i sembla fora de control. Quina desolació. Per si fóra poc la població s’enfronta a l’opacitat informativa del govern i de la companyia energètica, la qual cosa no per habitual deixa de ser una greu equivocació. Intentes fer-te càrrec de la incertesa i l’angoixa que viuen ara mateix centenars de milers de persones. És inútil, perquè és inabastable. Els japonesos porten inscrit a la genètica el perill de les radiacions, costa de creure com han estat capaços d’omplir el seu país de centrals nuclears. L’energia nuclear no és segura, a més de presentar un grapat de veritats incòmodes, no hi pot haver cap altra lliçó.
En fa un dels millors seguiments dels esdeveniments, molt actualitzat i documentat, l’Ecodiari. Aquesta publicació, com també ha fet el Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear, explica el funcionament dels reactors de Fukushima.  El reactor 1 és d’aigua en ebullició, similar al de Cofrents. Els fets de Fukushima s’han originat perquè la central s’ha quedat sense subministrament elèctric, no pas pel seisme. Crec que a hores d’ara ningú no s’atrevirà a negar categòricament que Cofrents no es pot quedar sense llum. O potser algú es pensa que tecnològicament estem per davant del Japó, i que a la Vall de Cofrents les coses anirien diferent. El dia 20 de març el govern espanyol havia de perllongar deu anys més la vida útil de la central. Amb la situació que es viu ara mateix Tanquem Cofrents ja ha avançat el que faran: ajornar la decisió amb qualsevol argument, i aprovar-la més endavant, amb una millor conjuntura, quan ningú no en parle. Sociates, ells són així. I això que Cofrents és una veritable cafetera. En deu anys sols ha sofert cent incidents de seguretat. Dijous concentració antinuclear a la plaça del Temple de València, a les 19.30.

Una mar de sigles en les municipals

07/03/2011

Actualització 22/04/2011: Proclamades oficialment 12 candidatures.

Actualització 11/04/2011: José Manuel Aloy es presenta amb Units per València (UxV). Unió Valenciana no hi serà present.

Sembla ja prou probable, a falta de les últimes confirmacions, que a les properes municipals de Bétera es poden presentar ni més ni menys que dotze partits. Que ningú no es faça il·lusions d’una suposada diversitat; açò és tan trist com la TDT valenciana, morralla a manta. D’un costat tenim el binomi PP i PSOE. De moment llueixen ja els nous candidats amb dos webs caòtiques i arcaiques, i monolingües en castellà, com la de tota la resta de partits tret de Compromís. Compromís encara la contesa amb arguments sòlids; preparen la campanya des de fa temps, tenen un equip de gent hiperactiu en la feina i representen el vot ideològic en aquests temps incerts de corrupció i desgovern. Les eleccions anteriors, sumant-hi els vots del Bloc i Esquerra Unida, ja haguessen sigut la tercera força política. En realitat ho va ser el partit de les urbanitzacions, Ciudadanos de Urbanizaciones de Bétera (CUBE). Una incògnita, després d’una legislatura molt grisa. Com a mostra, no s’ha molestat ni a fer una web per a comunicar-se amb els votants. De dins del nucli urbà es presenten tres candidatures independents de motivacions incertes, que fan créixer la confusió de sigles. Unió de Progrés Independent de Bétera (UPIB) ja té un regidor a l’equip de govern. Millor si rectifiquem perquè aquest no té res d’incert, l’únic objectiu és intrigar i prosperar, s’entén que des d’una òptica únicament personal. Una vegada assolit el poder es van capficar tant en la matèria que no han tingut ni un moment per actualitzar la web, que presenta una ridícula portada demanant el vot per les eleccions de …2007.  El Partido Independiente de Bétera (PIBET) també demana vots del nucli urbà en castellà. Han tingut una certa anomenada amb uns pamflets que reparteixen periòdicament pel poble. Digitalment podríem dir que la web és tan antiga com l’Arca de Noè a la navegació marítima. Unión Ciudadanos de Bétera (UCBET) ja ha presentat també candidat. Encara no tenen web, i poca gent sap qui són o quin projecte tenen.

Llegeix més

Com fer que un anunci siga odiós

27/02/2011

Molt senzill, apel·lant als instints més baixos. Aquesta propaganda ens demana que adquirim un nou cotxe híbrid que podria considerar-se un avanç  per a la societat, potser no definitiu, però que com a mínim contribueix a la reducció de les emissions contaminants. Sobre aquesta base es podria haver treballat en un ideari positiu lligat a l’adquisició del vehicle. Però l’únic argument per comprar-lo és el de provocar enveja als nostres veïns. Potser és que els creadors de la campanya ens volen fer pitjors persones. Repugnant.

València, 21/02/2011

 

El ‘Morito’ s’embutxaca 5 milions d’euros a costa de sòl públic

23/02/2011

Ho ha publicat el diari Levante-EMV en un reportatge que il·lustra a la perfecció com funciona l’urbanisme al nostre poble, i al nostre país. Gràcies a una denúncia d’Ecologistes en Acció s’ha sabut que la unitat d’execució del pla parcial del sector I-3 de l’Horta Vella inclou 27.000 metres quadrats d’una via pecuària, propietat de la Generalitat, als quals s’ha adjudicat una edificabilitat de 0,60, que “ha generado un beneficio de 4.968.000 euros“. 5 milions d’euros, ni més ni menys, amb un bé públic. Tot i que l’arquitecta municipal havia certificat que s’havia inclòs eixa via pública, la Generalitat va aprovar el pla sense reclamar els seus legítims drets. És a dir els de tots nosaltres, ciutadans i contribuents. Segons Ecologistes en Acció, la Generalitat reclama els seus drets o no en funció de qui siga el promotor. No crec que ningú se n’estranye a aquestes alçades.

Arribem al més interessant, qui és el promotor en aquest cas?. Levante-EMV cau una vegada més en el mal costum d’amagar informació, o si més no no dir-la tota. Interessos manen, o mala voluntat, res de nou en la premsa convencional. Perquè si es parla que algú s’embutxaca 5 milions d’euros, no es tracta d’una dada fonamental saber-ne la identitat?. I més tenint en compte que la informació del promotor d’un pla urbanístic és pública, es pot saber amb una senzilla consulta a l’Ajuntament. La primera cosa que cal saber és que el sector I-3 de l’Horta Vella és el del polígon indústrial, i el promotor és el ‘Morito’, Ramón Romero, l’amo de Romymar. Ho sap tot el poble, com també que va comprar el sòl quan era rústic. Ho feia amb un soci; qui? l’administrador únic de la societat Urbanizador Bétera SA, Fabian Granell, àlies ‘caballo blanco’. El ‘Morito’ i ‘caballo blanco’, vet ací el nus gordià de nombrosos episodis urbanitzadors a Bétera. El polígon és a prop de Bufilla, però no cal pujar-se a la talaia per veure que al darrere d’aquesta parella hi ha més foscor encara que la que posa de manifest aquesta notícia. Si podem, en seguirem parlant.

2100 0700 12 0200294927

17/02/2011

[Actualització 18/02/2011] ACPV actualitza la web amb  una declaració pública i un vídeo de  la roda de premsa.

És el núm. de compte d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) on fer les aportacions perquè l’entitat cultural puga fer front a les dos multes per valor de 600.000 euros, imposades per haver emès el senyal de TV3 al País Valencià.

Avui a les nou i mitja del vespre s’ha apagat el senyal de TV3, en un dels dies més tristos i amargs que recorde. Una mostra insòlita d’odi, de tal mesura que deu ser un odi antic, heretat, inveterat i llargament covat. Tot açò ha estat  possible amb aquesta democràcia que tenim, i certament és difícil d’assimilar. L’única manera que veig és fer un ingrés al compte d’ACPV, i a seguir treballant des de demà mateix. I per favor mai no deixem que se’ns quede aquest odi a dintre nostre.

Subtitulacions delirants

08/02/2011

[Actualització 14/02/11] Vídeo que demostra l’absoluta inutilitat del CLIP. Per cert, pel que es veu es tracta de la contrapartida d’un acord amb Microsoft de 600 milions d’euros.

Cal ser un bunyol de diari, o fer molt evident que hi ha pel mig uns interessos inconfessables, per publicar que Microsoft subtitularà el darrer sistema operatiu al valencià i no dir o no preguntar quin dineral costarà la jugada a l’erari públic valencià. Ho ha fet, com no, el Levante. Avui de matí ha anat de poc que no ens ennueguem amb la torrada del desdejuni, en llegir que s’ha presentat un sistema anomenat CLIP (Captions Language Interfice Pack) que subtitula el Windows 7 i l’Office 2010 al valencià. Probablement és l’ocurrència més delirant que hem sentit mai en l’àmbit de la informàtica i la llengua. Microsoft Ibérica s’ha lliurat al despropòsit; és una empresa i el sentit del ridícul no pot fer disminuir els guanys. Senyors, ja fa molts anys que existeixen versions en català dels sistemes operatius de Microsoft. Quants diners haurà costat aquesta borinotada? Canal 9 n’ha fet un vídeo; el senyor Camps s’assembla cada vegada més a Groucho Marx. Que no es deixe bigoti, per favor, perquè no hi haurà manera de diferenciar-los i no sabrem qui és qui parla.

A banda de tot, l’únic sistema que garanteix que els ordinadors estiguen íntegrament en la nostra llengua és el programari lliure. Si no, depens de la voluntat de les empreses. Microsoft tradueix a canvi de diners, molts diners. I si deixes de pagar, el següent ja no el tradueixen. Els usuaris d’Apple s’han passat anys i panys amb els ordinadors en altres llengües, fet que al meu paper no ha estat suficientment criticat per l’admiració que desperta la marca de la poma. Sols ara, després de moltes campanyes, s’han decidit a incloure el català en alguns dispositius. Però, de fet creguem que els sistemes operatius dels Mac encara no.