És temps d’eixir al carrer

És temps d’eixir al carrer. I no ho diem precisament per l’arribada de la primavera. El país, el nostre País Valencià, viu una extremada situació d’anormalitat democràtica. Tenim un govern que ha portat fins a fites insospitades la corrupció, el desgovern, l’amoralitat, la hipocresia, el malbaratament, el mal gust, la submissió al projecte nacional espanyol, la preeminència dels interessos privats, el sectarisme i les pràctiques mafioses. La llista és tan llarga, que l’acabem a fi de posar un punt i que el lector puga respirar. Per si fóra poc aquest govern ha portat fins a les darreres conseqüències la seua croada contra la llengua i la cultura valencianes. Ha passat a la fase de l’eliminació física tancant els repetidors de TV3 i imposant unes sancions brutals, de dubtosa legalitat, a Acció Cultural del País Valencià. L’entitat que durant quaranta anys ha estat el pilar principal del redreçament cultural i nacional dels valencians, és ara en perill real de desaparició. A hores d’ara milers de valencians posen diners de la seua butxaca per tal de salvar Acció Cultural. La campanya es fa porta a porta, per correu, cridant per telèfon als coneguts. No en queda cap dubte; el govern valencià vol convertir els ciutadans que usen conscientment la llengua pròpia en una minoria sense drets. I hi posen tots el mitjans que calguen, en aquesta persecució. En la seua concepció de democràcia, una minoria ja és “per se” un col·lectiu sense drets. En l’afer dels repetidors les declaracions més reveladores les va fer la portaveu del govern, Paula Sánchez de León (aquella que el valència jo entén i lo parlo). Va dir que l’assumpte era insignificant perquè no veien la televisió catalana més de dos mil persones. En són pocs, ergo ja no tenen el dret.

Tot això no sabem encara on ens portarà, succeeix en “democràcia”, i ens deixa un sol recurs. Alçar-nos amb dignitat, treballar, mantindre les conviccions amb fermesa, no caure en el desànim, ni en la inactivitat, i molt menys en el cinisme. Potser tornen a guanyar les eleccions com diuen les enquestes, però això no els absoldrà. Cal el coratge necessari per dir prou; n’hi ha una altra manera d’entendre el país, d’entendre el món, d’entendre totes les coses. Hi ha certs esquemes morals dins dels quals podem, i volem, construir junts, units en la diversitat. És temps d’eixir al carrer, no ens queda altra. Passada la manifestació contra la corrupció, el dissabte 16 d’abril és la primera gran oportunitat. Possiblement la convocatòria més important dels darrers anys, en solidaritat amb una entitat històrica, i per defensar la cultura i la llengua pròpies davant l’intent d’anorreament més groller. Dissabte que ve tots i totes hem de ser a València. I els del Camp de Túria encara tindrem un estímul afegit. Per primera vegada les entitats de la comarca aniran juntes a la manifestació, per tal de formar un bloc comarcal que vol ser l’embrió de futures activitats conjuntes.