Com és de difícil cantar en valencià a València
Lluís Llach cantarà a València el 16 d’abril. El que ningú no sap encara és on. A les 00.00 hores i uns segons del dia assenyalat van arribar dos faxos a la delegació del govern espanyol sol·licitant el permís per realitzar sengles manifestacions des de la plaça de Sant Agustí a València, una en direcció a la plaça de Bous i altra cap al carrer de Sant Vicent. Els faxos eren del GAV i d’una fundació propera; blaverisme ultradretà, intolerant i violent. El fax d’Acció Cultural va arribar després, per això la manifestació commemorativa del 25 d’abril eixirà de les torres de Quart, un lloc gairebé insòlit. I per això encara no se sap on cantarà Llach, ho han d’estudiar. Coalició Valenciana ha convocat una altra manifestació el mateix dia, però de matí. És la manifestació que publiciten. De vesprada no faran res, més enllà d’uns quants escamots que es dedicaran a amenaçar, i si poden agredir, impunement pacífics manifestants. Aquest és el panorama davant la manifestació més important dels darrers anys. Així és la democràcia valenciana.
A les tres de la vesprada del dissabte Obrint Pas i la Gossa Sorda no sabien encara si podrien cantar a Benimaclet el mateix dia, però al vespre. Havien de cloure una completíssima jornada en favor de l’ensenyament públic i en valencià. Amb arguments peregrins la Generalitat volia que la delegació del govern espanyol el prohibira. L’assumpte, que haguera deixat sense veu als dos grups valencians i als prop de sis mil que havien comprat l’entrada anticipada, es va resoldre miraculosament poques hores abans del concert, i no precisament per la bona voluntat del govern valencià. Pel que sembla les coses aniran així fins que tanquen a eixe senyor. – A quin?. – A Camps. I encara així, després ja veurem.
