Catorze cites de John Berger

Catorze cites extretes de Amb l’esperança entre les dents, de John Berger, publicat per Edicions de 1984. Una cita per cada capítol, tret d’alguna excepció. Recull d’articles escrits entre la caiguda de les torres bessones i la guerra de l’Iraq, Berger barreja l’assaig, la poesia i la seua personalíssima prosa. El seu pensament és d’una singular intensitat; ens ajuda a situar-nos en el món i ens recorda, una vegada més, que la llibertat de pensament comença a dintre nostre. La revista digital valenciana Debatabat en va fer, com sempre, una ressenya acurada.

1.- “Com conviuen vius i morts? Fins que el capitalisme no va deshumanitzar la societat, tots els vius esperaven l’experiència dels morts. Era el seu darrer futur. Tot sols els vius eren incomplets. Per tant, els vius i els morts eren interdependents. Sempre. Tanmateix, una forma singular d’egoisme modern ha trencat aquesta interdependència. Amb resultats desastrosos per als vius, que consideren els morts a eliminats.”

2.- “El món ha canviat. […] La desinformació desenvolupa les seves tècniques. […] Militarment parlant, l’Estat nacional dels que han patit el pitjor genocidi de la història s’ha tornat feixista. […] El lèxic polític visionari de tres segles s’ha llençat a la paperera. En resum, s’ha establert la tirania global, econòmica i militar dels nostres dies.”

3.- “Per al Primer Món això és difícil d’entendre […] perquè està contínuament distret i se li desvia l’atenció. Parlo de la desesperació que brolla d’unes condicions de sofriment que obliga a ser inflexible. Per exemple, quan s’ha viscut durant dècades en un camp de refugiats.”

4.- “En el món real, la gent sense esperança està condemnada a quedar-se sola. ”

5.- “La Democràcia no s’hauria de confondre amb la ‘llibertat’ de tria binària, ni amb la publicació d’enquestes ni amb el fet d’aclaparar la gent amb estadístiques. Tot i així, és el que es pretén.”

6.- Tots som susceptibles de quedar paralitzats per un sentiment de terror desmesurat. Pel que sembla, els líders del nou ordre mundial s’han casat amb la por, i els seus comandants i els sergents subordinats han estat instruïts des de dalt per seguir la mateixa pauta.”

7.- [Sobre Palestina] “El fet de comparar les armes implicades en aquestes confrontacions ens remet al significat de la pobresa. D’una banda, tenim els helicòpters Apache i Cobra, els F-16, els tancs Abrams, els jeeps Humvee, els sistemes electrònics de vigilància, els gasos lacrimògens; de l’altra fones, tiradors de pedres, telèfons mòbils, Kalàixnikovs en mal estat i, a vegades, un grapat d’explosius casolans. L’enormitat del contrast ens parla d’una situació que des d’aquests murs lacerats pel dolor puc sentir, però no sé explicar. […] Potser el poeta Mourid Barghouti ho va saber explicar: ‘la gent que viu arriba a vella, els màrtirs es fan joves’.”

8.- “L’actual període històric és el del mur. […] Tots els murs separen els pobres de solemnitat d’aquells que malden per mantenir-se relativament rics. […] A una banda tenim tot tipus d’armament imaginable, la il·lusió de les guerres sense cadàvers, els mitjans de comunicació, l’abundància, la higiene i moltes contrasenyes encantadores. […]

Entre ambdues bandes del mur rau l’opció de triar quin sentit volem donar al món. ”

9.- “El nihilisme és la resignació que precedeix l’adducció que el Preu ho és tot. És la forma més actual de covardia humana. I els pobres no hi acostumen a sucumbir.”

10.- “De totes les nostres prioritats, les que estan més en el punt de mira crític són aquelles que han evolucionat a partir de necessitats tan humanes com són compartir, atorgar, consolar, portar dol i confiar. Els mitjans d’informació de masses ens ruixen amb eticocides nit i dia. ”

11.- “Fins quan el poder global ha de durar en mans dels ineptes, dels ignorants?.”

12.- “Essencialment el consumidor està perdut (o fan que s’hi senti), llevat de quan consumeix. Les marques i els logotips són els noms de lloc de l’Enlloc.”

13.- [Sobre Palestina] “Un abisme entre els principis declarats i la realpolitik pot ser una constant al llarg de la història. Sovint les declaracions són grandiloqüents. Aquí, però, passa el contrari. Les paraules són molt més petites que els esdeveniments. El que està passant és la destrucció minuciosa d’un poble i d’una nació promesa. I al voltant d’aquesta destrucció hi ha petites paraules i un silenci evasiu.”

14.- “En aquest món, algú sense ferides viuria sense desig.”