La falsa citació de Brecht

Curiosa, si més no, la qüestió de les citacions famoses atribuïdes erròniament i generalitzada. Estic segur que en cada cas hi ha una explicació coherent, ara bé, trobar-la ja són altres calces. Jo m’he topat un parell de vegades en públic amb aquella conegudíssima citació atribuïda erròniament a Bertolt Brecht, i m’ha vist en el paper -galdós- d’haver-la de corregir. I, a més, m’ha tocat fer-ho sense tenir-ne ni idea, de Brecht. En realitat el poema pertany a un pastor alemany, Martin Niemoller, l’escrit original del qual s’ha anat transformat -sembla- per tradició oral, com es pot llegir ací i ací:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata 

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

El poema adaptat me m’he arribat a trobar a l’edifici del Registre Civil, el dia que anava a registrar el meu primer fill. En aquell edifici gris, rònec i  ple de paperam hi havia una sala on cada cinc minuts entrava un nadó de pocs dies a registrar-se. Resulta que, pel que es veia, acabaven de prohibir de fumar als funcionaris que hi treballaven. Una funcionària, absent en aquell moment, havia penjat darrere la seua cadira un paper amb el poema adaptat; a l’última estrofa apareixien els fumadors. Jo no donava crèdit. Li vaig preguntar a la funcionària que m’atenia si la seua companya de treball pretenia que la deixessen fumar com si res en presència de totes aquelles criatures. La dona va encollir els muscles i va dirigir la mirada cap al sostre. Al món ha d’haver de tot, va voler dir amb aquell gest.