L’amagatall d’aigua

Eixim a collir figues (figa blanqueta, que al poble en diuen “de cofí”) i mores. Els barrancs en són plens, de figueres perdudes. N’hem fet una magnífica confitura. Més tard el vell llaurador Baptiste ens il·lustra sobre les figues de cofí; el procés d’assecament, l’arrenglerament de les figues en el cistell -el “cofí”-, i la col·locació de l’objecte pesant al damunt. Era la manera de menjar fruita durant tot l’any.

Ens atansem també fins a l’aljub del barranc Cirer. Ple fins a vessar encara a mitjans d’agost; l’aigua encara hi entrava a la darreria de juliol. El nostre fill gran em demana una foto amb l’”amagatall d’aigua”. Amagatall d’aigua. Senzill i deliciós, com només ho poden fer els infants. Escoltar-ho m’ha regalat el millor moment del dia.