La guerra bruta del Banco Santander

Què fa un banc com el Banco Santander quan apareix una web que el vincula amb la indústria militar, impulsada per Justícia i Pau, Setem i l’Observatori del Deute en la Globalització, totes tres entitats de reconeguda solvència?. Molt senzill: amb l’aparició de la campanya Banc Santander sense Armes ha intentat sense èxit i amb males pràctiques tancar la web. Els responsables de la campanya es van posar en contacte amb el banc per si hi havia alguna dada inexacta; a l’endemà la web va sofrir uns atacs hàckers que no van reeixir. Paral·lament, el Banco Santander va formular una denúncia en què afirmava que la campanya feia phishing, és a dir, furtava els codis dels clients del banc. Aquesta denúncia va ser canalitzada per Telefónica Empresas, la qual va pressionar perquè el domini http://www.bancosantandersinsarmas.org fora eliminat i el web retirat del servidor. Davant la denúncia, els propietaris del servidor on s’allotjada la web el van inhabilitar. Els membres de la campanya, però, els van poder convèncer que tals acusacions eren falses i van rectificar.

En resum, un altra fita del màrqueting empresarial. La guerra bruta del banc ha aconseguit que se’n parle més que mai, de la campanya, i ja ningú no pot dubtar de les seues relacions amb la indústria militar. Banc Santander sense Armes és bessona de BBVA sense Armes, llançada amb anterioritat. Si voleu saber les relacions de les entitats financeres amb la indústria militar, ací hi ha un quadre molt sintètic. Al respecte és molt interessant la web d’àmbit europeu BankSecrets.