La primera dotzena de dies

Dotze dies després del naixement d’un fill ja tens alguns instants en què proves de percebre en tota la seua extensió el canvi profund que representa l’arribada d’una nova vida a la família. I també l’alteració natural de les prioritats, i de les rutines, com per exemple escriure en aquest blog.

Una dotzena de dies serveixen per adonar-se del meravellós i únic fet que representa el part d’un infant, sobretot quan l’has preparat amb la parella a casa teua, en la intimitat, i s’ha produït com tu el desitjaves. En silenci, pràcticament en la penombra. No cal fer cap esforç per conservar un moment així dins el més pregon del teu ésser; senzillament, s’hi instal·la.

Aquest dotze dies que no arriben a dos setmanes fan créixer la teua admiració per totes les dones que volen parir de forma conscient, i decideixen triar-ne la manera. I també per totes les professionals que les acompanyen en aquest camí, que de vegades no és gens senzill i topa sovint amb hostilitats més o menys reconegudes. Les unes i les altres et fan creure en una humanitat millor.

I per últim aquests dotze jorns et serveixen per afermar-te en la voluntat, i en la responsabilitat, de ser pare i de fer-ho de la millor manera possible. La qual no cosa no és gens fàcil, però vols portar-ho endavant amb sinceritat.