Surant en una mar d’estupidesa

Difícil no exhaurir els tòpics quan es parla de l’ataca israelià als vaixells de Free Gaza, així que millor agafar-se al titular de l’article de Gideon Levy al diari israelià Haaretz: “L’atac deixa Israel surant en una mar d’estupidesa”. Levy fa una repassada de les absurdes tàctiques de propaganda -el govern ha arribat a repartir menús falsos dels restaurants de Gaza-, d’uns governants que no s’han adonat que el món canvia. “Només ens ho creiem nosaltres”, diu Levy, “al món ningú no s’ho creu”. Sols una veritable voluntat de pressió internacional, dels actors amb veritable pes internacional, pareix que podria aturar aquest camí cap al no res que ha engegat Israel. Tot començant per la Unió Europea, que manté l’Acord d’Associació Preferent amb Israel tot i l’oposició del Parlament Europeu.

De l’Estat espanyol poca cosa a dir, com s’ha vist avui: el president suposadament progressista incapaç de condemnar l’atac, com han fet notables líders de la dreta europea. Espanya té una florida relació militar amb Israel, en tots els sentits, en què es destaca per incomplir el codi de conducta europeu d’exportació d’armes. És a dir, que violala llei gràcies a pràctiques gens transparents. No n’està obligada, al contrari: alguns socis europeus han deixat d’exportar-hi armes. Però aquest tema és un més, un dels moltíssims, en què no hi ha cap divergència entre el PSOE i el PP. Avui paga la pena de revisar el documentat informe sobre les relacions militars Espanya-Israel, elaborat pel Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. No té desperdici.

Feu clic per accedir a 08675r2en8.pdf

http://www.palestina.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=653146&Itemid=476&lang=es

Feu clic per accedir a 604_llibre_cat_armamentIsraelEspanya.pdf