Patuet

Escoltant el disc Europ eu! d’Al Tall (1994), que per cert van dedicar a Guillem Agulló, arran de la conversa amb un descendent de valencians emigrats a Algèria. Els seus avis eren d’Oliva, amb la independència algeriana la família va passar a la Provença, i a la fi ell s’ha instal·lat al Rosselló. En algunes cançons d’Europ eu! Al Tall narra l’emigració a Algèria de molts treballadors de les comarques alacantines, -van arribar a ser-ne 56.000, segons el cens oficial de 1862. Molts ja no van tornar mai a casa. En conjunt hom calcula que a l’Algèria francesa va arribar a haver més de 100.000 catalanoparlants -a més dels valencians, molts menorquins i rossellonesos. La llengua que parlaven s’anomenava patuet, amb influències del francès i de l’àrab. L’entrada de la Viquipèdia està magníficament documentada. Sobre la qüestió, des de la perspectiva menorquina, és molt recomanable el treball ‘Els menorquins d’Algèria‘, de Marta Marfany, publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Edicions del Butllent acaba de publicar ‘Anar a Orà‘, sobre els treballadors que hi anaven des de la Marina Alta, però aquest encara no l’he llegit.

D’Al Tall poca cosa a dir, en la meua opinió són els més grans. Sols recomanar, per si algú no l’ha vist, el documental Cantar rasant la terra, on Vicent Torrent descabdella quina ha estat la filosofia del grup des dels seus inicis.