El misteri de les fotos desaparegudes d’en Samaranch

L’única experiència personal que vaig tindre relacionada amb la figura de Samaranch em va donar una idea ben clara de la dimensió del personatge. Jo havia participat com a periodista en un treball contrari a l’homenatge que institucions catalanes i espanyoles volien retre a Samaranch, l’any 2002. Volíem recordar el seu passat franquista, i altres maniobres fosques a l’interior del Comitè Olímpic Internacional, qüestions oblidades de manera intencionada. Si no recorde malament, vam rescatar d’internet la foto de Samaranch amb el braç alçat, ja a les acaballes del franquisme.

En això que vaig rebre la visita d’una treballadora de producció de TV3. Preparaven uns documentals sobre la Catalunya franquista, crec, i precisament volia saber d’on havia aconseguit la famosa foto. La dona em va explicar que havia recorregut els principals arxius d’imatges de Barcelona -entre els quals el de La Vanguardia-, i que en tots havien desaparegut de manera misteriosa les imatges d’en Samaranch fent la salutació feixista. Fins i tot em va explicar que en un dels arxius l’encarregat li va dir que sí que hi havia la foto, va entrar a les dependències per buscar-la però va eixir sense ella, balbucejant una justificació incomprensible i encollint els muscles.

Sense poder-ho demostrar, vam concloure que aquest senyor s’havia dedicat a esborrar tot possible rastre gràfic del seu passat, arxiu per arxiu. La qual cosa ens va deixar notablement astorats.

Per cert, de la figura d’en Samaranch i ha un magnífic recull d’articles a la web de la campanya Democràcia i dignitat a l’esport. Molt instructiu l’apunt d’Iñaki Anasagasti, sobre el tractament que en fa el nostre suposat diari progressista de capçalera.