L’ús del format .doc ens els col·lectius

La celebració fa pocs dies del Document Freedom Day em fa pensar en la dificultat d’estendre els formats de documents oberts entre usuaris, diguem-ne, no conscienciats. I a més tenint en compte que jo tampoc no en sóc cap expert.

Principalment la meua experiència ha consistit en com fer la intervenció dins els diferents col·lectius en què he participat, en el fet d’intercanviar-se documents en format .doc  a través de les llistes de correu. Com ho faig? Quan ja hi tinc confiança solc fer una breu, i molt planera, explicació del que són els formats oberts amb una recomanació explícita d’instal·lar l’OpenOffice perquè pot treballar amb tos els formats. L’explicació sol enllaçar a alguna pàgina (per exemple, aquesta de “per què cal fer servir formats lliures?“), i l’última vegada em va vindre molt bé l’exemple del govern noruec, que ja ha declarat que els formats oberts són els únics vàlids per comunicar-se amb el govern.

A partir d’ací envie els documents sempre en .odt, però també en .doc, així que sempre envie dos còpies del mateix document. No vull deixar ningú amb la impotència de no poder obrir un document, ja es prou delicat haver de recomanar-li algú el que creus que hauria de fer, tenint en compte que l’ús d’un determinat programari és un fet personal molt arrelat. Crec que he de donar la informació sobre els formats lliures,  però en cap cas mai no vull ni encetar una lluita ni parèixer massa llepafils.

La veritat és que no sé ben bé quin és l’efecte que s’aconsegueix amb aquest sistema, si és que se n’aconsegueix algun.