La nova cara de la Torre de Bufilla
Ens assabentem al blog Vall de Flors de l’acabament dels treballs de restauració de la Torre de Bufilla, que inspira el nom d’aquest diari personal. Com que no tenim elements de judici sobre els treballs realitzats, acollim amb un somriure la conclusió de Vall de Flors: “ara ja no caurà”.
A Bufilla s’han fet importants excavacions arqueològiques en dues fases fases (ací n’hi ha un resum). La primera notícia que en vaig tindre va ser de ben jovenet a l’albereda, a la tertúlia en què de tant en tant participava el meu avi; “els francesos s’ho van endur tot”, em van explicar. Sempre he pensat que fóra interessant conèixer amb exactitud la ubicació de totes les restes trobades a Bufilla, no siga el cas que es troben arraconades en qualsevol soterrani. Ho desconec absolutament, però de segur que es podrien aprofitar per a fer un centre d’interpretació local, o alguna cosa de semblant.
Estic realment content pel resultat. Més que d’una restauració, estem parlant d’una “consolidació”,ja que es summament respectuosa amb l’esperit constructiu i amb la velletut que té (s. XI-XII). En altres monuments, dissortadament, s’hagués fent una restauració “historicista”,és a dir, una reinterpretació amb elements inexistents. La porta es tot un encert, deixant clar que no te gens a veure amb l’obra original deixant a la vista la part externa de l’orifici que ja hi havia.
Em preocupava el que es faria amb els merlets i he pogut comprovar la bona faena al deixar-los com eren en la realitat: aquesta construcció sols tenia quatre obertudes, una acada punt cardinal (mirant a la Capital,a la serra,a la costa i al N) amb la finalitat de que la foguera s’endresara cap al punt necessari, tapant-hi les que no interessaven.
També els quadrants que l’ornetgen s’han respectat,que hi aguantaven llàmines de fusta per a donar la sensació de flebessa, que no hi tenia,a la vegada de trencar amb l’auteridat.
En definitiva Enhorabona! Un preciòs exemple a seguir
Una Salutació des de Palma: Joan Manuel Pons