La web de la Jove Muixeranga de València
La Jove Muixeranga de València ha estrenat web recentment. Ens encanta. D’un costat, perquè estimem la tradició valenciana de construcció de torres humanes i tots els valors que porta aparellats. Construcció en comú, des de la base. I de l’altre perquè el projecte té relació amb Bétera, amb la comarca. Part de la Muixeranga del Camp de Túria, que malauradament es troba ara mateix sense activitat, va formar part del nucli fundador d’aquesta nova colla muixeranguera.
La Jove Muixeranga de València va néixer a les acaballes de 2014. Assaja els divendres de vesprada, al barri de Benimaclet. En la seua curta existència ha aconseguit consolidar un repertori considerable de figures, sòlid i ben solvent. Sens dubte una muixeranga a València que cal tindre en compte. A la web, elaborada per l’agència digital Xatcom, podeu seguir l’actualitat de la colla.
Eleccions municipals a Bétera: set notes
Set notes sobre els resultats de les eleccions municipals 2011:
– El PP ha guanyat les eleccions de carrer. Però, sense majoria absoluta. Ningú no dubta que repetirà pacte amb la UPIB. Que ningú es preocupe, tot seguirà igual. A la porta de l’Ajuntament vos continuareu trobant amb tot de personatges dubtosos que entren a la casa de la vila amb tota la familiaritat. El desgast dels populars és mínim; poc més de dos punts respecte les eleccions de 2007.
– Compromís esdevé la segona força política i la gran alegria de la nit. Premi al treball i a l’esforç honest, sostingut durant quatre anys. Més enllà del nombre de regidors, ser el principal partit de l’oposició atorga molta força moral. Sens dubte un èxit. Com s’esperava, la candidatura fantasma d’Esquerra Unida ha fet mal. Amb sols 150 vots dels aconseguits per EUPV (menys de la meitat), Compromís haguera assolit el quart regidor i el PP n’hauria tingut nou. Quanta raó; aquesta vegada l’has ben cagada, ‘companyero‘.
– Ara bé, des del punt de vista d’EUPV, s’han quedat a una cinquantena de vots d’obtindre representació. El regidor també se l’haurien tret al PP. Personalment crec que és millor així; sospite que la presència del cap de llista d’Esquerra Unida al consistori haguera representat un desprestigi per a tota l’esquerra de poble, i podria haver malmès part de la bona feina que ha fet tanta gent els últims anys.
– El PSOE té una forta caiguda, de punts. Agreujada pel fet que les seues expectatives eren molt altes. La llista havia aconseguit transmetre certa frescor, però el cas és que parlem d’un partit en descomposició en què cada vegada confia menys gent. Una bona tripulació, potser, que ha pujat a un vaixell equivocat quan ja feia aigües per tots els costats.
– UPIB creix, gairebé tres punts. És un bon resultat, sobretot per a una organització que més que un partit pareix una xarxa de clientelisme. Això, si més no, és el que diu el seu candidat, que s’ha vantat públicament d’acumular poder i de col·locar als seus, com a màxima i única fita política. Les cares llargues dels interventors de la UPIB en el recompte van ser una de les imatges de la nit. Potser es pensaven guanyar. Senyors i senyores, quatre alfàbegues mal repartides, després de quatre anys sense actualitzar la web ni informar mínimament, ni amb un miserable fullet fotocopiat, de l’acció de govern, no donen per tant. El manifasseig dels interventors de la UPIB i del PP el dia de les eleccions va ser astorador; semblaven del mateix partit, o que un en financés l’altre.
– Els resultats són diferents entre el poble i les grans urbanitzacions. Sense comptar les taules del Mas de Camarena i Torre en Conill, el PP tindria majoria absoluta amb onze regidors, però Compromís s’haguera destacat com a segona força amb quatre regidors i el 17% dels vots. I sense els vots del nucli urbà, guanyaria les eleccions Mas Camarena, seguit del PP, CUBE i PSOE. La resta no obtindria representació. A les urbanitzacions resulta sorprenent la fidelitat al vot ‘corporatiu’, fenomen que de ben segur té unes quantes explicacions. El cas és que això castiga, i molt, les opcions independents. També es produeix un admirable efecte ‘reserva’, reserva índia vull dir; completament al marge de la dinàmica local i del país, Compromís té un percentatge de vot misèrrim a les grans urbanitzacions.
– I per últim els resultats confirmen el que ja s’havia demostrat durant la campanya, ço és, que moltes de les candidatures no passaven del mer element exòtic i han obtingut resultats molt i molt minsos. Ara bé, ens han deixat moments pel record, com aquells cartells del PIBET que es van autodestruir en 24 hores i, una vegada reposats, van tindre la particularitat de tornar-se verds sols pel tros en què hi havia la cara del candidat, amb la qual cosa el pobre semblava un alienígena. Ja ho dèiem, ja, que per escindir-se de la UPIB calia ser un poc ‘raret’. O la impagable foto aplatada amb el Photoshop del candidat d’UCBET, perquè es veu que no cabia en el pòster, amb l’eslògan insensat de ‘Tiko alcalde’ fet amb enganxines. I qui oblidarà aquells interventors fent el recompte, amb taules fetes amb bolígraf en un full quadriculat, i amb enormes dificultats per seguir el recompte?. I per acabar, la derrota inapel·lable de José Manuel Aloy, que després que el seu partit es transfugués d’ell, va provar sort -esperem que per última vegada-, amb UnitsxValència, amb un més que escarransit resultat electoral.
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
Perquè una candidatura a les eleccions locals siga fantasma ha de complir tres requisits:
– Ser impulsada des de fora, normalment des de l’aparell d’un partit polític dels grossos.
– No tindre en compte la dinàmica local.
– Composar la llista amb persones majoritàriament forasteres.
Doncs bé, la candidatura municipal d’EUPV els compleix els tres, i amb escreix.
– Ha estat impulsada des de l’aparell d’Esquerra Unida, i no des de Bétera, en la més pura tradició sectària. De fet, es van passar setmanes telefonant persona a persona intentant-les convèncer, en principi sense cap èxit. Després podran dir en una roda de premsa allò de ‘hem presentat no sé quantes candidatures a tot el País Valencià…‘.
– Ignora per complet la situació actual de l’esquerra a Bétera, en què per primera vegada s’han presentat units el col·lectiu del Bloc i el d’Espai Obert (anteriorment d’Esquerra Unida), sota el nom de Compromís. Ha costat molts anys aquesta unió, que sens dubte ha generat un nou corrent d’il·lusió, i l’esforç de molta gent. Això EUPV s’ho passa per baix cama, com se sol dir.
– De tots els components de la llista sols n’hi ha un, una! sola persona que resideix habitualment a Bétera. És el número u de la llista. Quin paperot, per cert. La resta aneu a buscar-los, que no els trobareu. Tots els nom són ací.
Jo no votaré aquesta candidatura fanstasma. Però em preocupa quans vots despistats pot arribar a arreplegar.
Lèxic rossellonès a la parla de Bétera
VilaWeb ha publicat una entrevista de mitja hora amb Enric Valor, feta l’any 1996, de consulta obligada i que repasse amb fruïció. Cap al minut 20 Valor esmenta la visita que va fer a la Foia de Castalla el lingüista Joan Coromines, el qual li indica la presència de mots rossellonesos al parlar local. Aquesta curiositat filol·lògica s’explica, segons Valor, perquè la comarca va ser repoblada majoritàriament per famílies rosselloneses. Ho il·lustra amb l’exemple del nom del vent de gregal, dit a la Foia de Castalla provença; un vent fonamental perquè és el que porta la pluja i fa pujar l’agricultura. Enric Valor recorda que al Rosselló quan el vent bufa de gregal es diu provença, perquè efectivament prové d’aquell país.
Doncs bé, entre els llauradors de Bétera el gregal també s’ha dit sempre provença. Tant és així que ha restat la dita local la tramuntana la mou i la provença la plou. El fet també s’explicaria pel repoblament majoritàriament rossellonès de l’àrea de Llíria, d’on van vindre bona part de famílies que uns segles després, quan l’expulsió dels moriscs, protagonitzaren el poblament cristià de la vila. Si no recorde malament aquesta dada me la va donar fa un temps Vicent Partal. Altre possible vestigi rossellonès pot ser el cognom ‘Pià’, homònim d’un poble al nord de Perpinyà. Però aquesta ja és una opinió personal, que no avalen Valor i Coromines, i per tant no s’hi ha de confiar massa.
És temps d’eixir al carrer
És temps d’eixir al carrer. I no ho diem precisament per l’arribada de la primavera. El país, el nostre País Valencià, viu una extremada situació d’anormalitat democràtica. Tenim un govern que ha portat fins a fites insospitades la corrupció, el desgovern, l’amoralitat, la hipocresia, el malbaratament, el mal gust, la submissió al projecte nacional espanyol, la preeminència dels interessos privats, el sectarisme i les pràctiques mafioses. La llista és tan llarga, que l’acabem a fi de posar un punt i que el lector puga respirar. Per si fóra poc aquest govern ha portat fins a les darreres conseqüències la seua croada contra la llengua i la cultura valencianes. Ha passat a la fase de l’eliminació física tancant els repetidors de TV3 i imposant unes sancions brutals, de dubtosa legalitat, a Acció Cultural del País Valencià. L’entitat que durant quaranta anys ha estat el pilar principal del redreçament cultural i nacional dels valencians, és ara en perill real de desaparició. A hores d’ara milers de valencians posen diners de la seua butxaca per tal de salvar Acció Cultural. La campanya es fa porta a porta, per correu, cridant per telèfon als coneguts. No en queda cap dubte; el govern valencià vol convertir els ciutadans que usen conscientment la llengua pròpia en una minoria sense drets. I hi posen tots el mitjans que calguen, en aquesta persecució. En la seua concepció de democràcia, una minoria ja és “per se” un col·lectiu sense drets. En l’afer dels repetidors les declaracions més reveladores les va fer la portaveu del govern, Paula Sánchez de León (aquella que el valència jo entén i lo parlo). Va dir que l’assumpte era insignificant perquè no veien la televisió catalana més de dos mil persones. En són pocs, ergo ja no tenen el dret.
Llegeix més
Lluís Llach cantarà a València el 16 d’abril. El que ningú no sap encara és on. A les 00.00 hores i uns segons del dia assenyalat van arribar dos faxos a la delegació del govern espanyol sol·licitant el permís per realitzar sengles manifestacions des de la plaça de Sant Agustí a València, una en direcció a la plaça de Bous i altra cap al carrer de Sant Vicent. Els faxos eren del GAV i d’una fundació propera; blaverisme ultradretà, intolerant i violent. El fax d’Acció Cultural va arribar després, per això la manifestació commemorativa del 25 d’abril eixirà de les torres de Quart, un lloc gairebé insòlit. I per això encara no se sap on cantarà Llach, ho han d’estudiar. Coalició Valenciana ha convocat una altra manifestació el mateix dia, però de matí. És la manifestació que publiciten. De vesprada no faran res, més enllà d’uns quants escamots que es dedicaran a amenaçar, i si poden agredir, impunement pacífics manifestants. Aquest és el panorama davant la manifestació més important dels darrers anys. Així és la democràcia valenciana.
A les tres de la vesprada del dissabte Obrint Pas i la Gossa Sorda no sabien encara si podrien cantar a Benimaclet el mateix dia, però al vespre. Havien de cloure una completíssima jornada en favor de l’ensenyament públic i en valencià. Amb arguments peregrins la Generalitat volia que la delegació del govern espanyol el prohibira. L’assumpte, que haguera deixat sense veu als dos grups valencians i als prop de sis mil que havien comprat l’entrada anticipada, es va resoldre miraculosament poques hores abans del concert, i no precisament per la bona voluntat del govern valencià. Pel que sembla les coses aniran així fins que tanquen a eixe senyor. – A quin?. – A Camps. I encara així, després ja veurem.
Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa
[Actualització 24/03/11] El Col·legi de Periodistes anuncia un acord entre Vilaró, l’Ajuntament de Barcelona i VilaWeb.
La persecució de la llibertat d’expressió té cares diverses, però el cas és que en aquest país en què vivim sempre ens toca el rebre als mateixos. Després del tancament de TV3 al País Valencià, un colp veritablement dur, ara l’Ajuntament de Barcelona vol portar fins a les darreres conseqüències la querella contra el diari electrònic VilaWeb. Aquesta publicació va informar, i molt correctament, en contra de la versió oficial del ‘cas Vilaró‘, un estrany afer de greus lesions del cap de la policia urbana de Barcelona que es va esdevenir la nit que la roja va guanyar el Mundial del futbol. A hores d’ara ningú no dubta que l’explicació de Vilaró és falsa, però l’Ajuntament s’entesta a tirar endavant. Socialistes i ecopacifistes, se’n fan dir els membres del govern municipal. La voluntat d’ofec econòmic és paral·lela a la persecució d’ACPV al País Valencià, amb la sol·licitud d’una sanció desproporcionada. Tota l’oposició ha demanat, de bades, que s’ature la querella. L’obcecació sense sentit fa pensar en qui controla ara mateix el cas, si els polítics municipals, que no crec que tinguen cap interès en aparèixer en un judici contra un mitjà d’expressió poc abans de les eleccions, o la claveguera policial. Per si no hi haguera prou elements estranys en aquest circ l’advocat de l’Ajuntament és el mateix que el de …Fèlix Millet. El de l’espoli del Palau de la Música.
VilaWeb ha elaborat un manifest de suport que ja han signat més de dos mil persones i col·lectius. Cal signar-lo. I si no vos agrada el diari encara més; té més valor defensar la llibertat d’expressió quan es tracta d’idees diferents a les nostres.
La catàstrofe al Japó
Les hores passen i creix la preocupació pels fets del Japó, com més va més a prop del cataclisme nuclear. La situació empitjora a cada hora que passa, i sembla fora de control. Quina desolació. Per si fóra poc la població s’enfronta a l’opacitat informativa del govern i de la companyia energètica, la qual cosa no per habitual deixa de ser una greu equivocació. Intentes fer-te càrrec de la incertesa i l’angoixa que viuen ara mateix centenars de milers de persones. És inútil, perquè és inabastable. Els japonesos porten inscrit a la genètica el perill de les radiacions, costa de creure com han estat capaços d’omplir el seu país de centrals nuclears. L’energia nuclear no és segura, a més de presentar un grapat de veritats incòmodes, no hi pot haver cap altra lliçó.
En fa un dels millors seguiments dels esdeveniments, molt actualitzat i documentat, l’Ecodiari. Aquesta publicació, com també ha fet el Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear, explica el funcionament dels reactors de Fukushima. El reactor 1 és d’aigua en ebullició, similar al de Cofrents. Els fets de Fukushima s’han originat perquè la central s’ha quedat sense subministrament elèctric, no pas pel seisme. Crec que a hores d’ara ningú no s’atrevirà a negar categòricament que Cofrents no es pot quedar sense llum. O potser algú es pensa que tecnològicament estem per davant del Japó, i que a la Vall de Cofrents les coses anirien diferent. El dia 20 de març el govern espanyol havia de perllongar deu anys més la vida útil de la central. Amb la situació que es viu ara mateix Tanquem Cofrents ja ha avançat el que faran: ajornar la decisió amb qualsevol argument, i aprovar-la més endavant, amb una millor conjuntura, quan ningú no en parle. Sociates, ells són així. I això que Cofrents és una veritable cafetera. En deu anys sols ha sofert cent incidents de seguretat. Dijous concentració antinuclear a la plaça del Temple de València, a les 19.30.
Una mar de sigles en les municipals
Actualització 22/04/2011: Proclamades oficialment 12 candidatures.
Actualització 11/04/2011: José Manuel Aloy es presenta amb Units per València (UxV). Unió Valenciana no hi serà present.
Sembla ja prou probable, a falta de les últimes confirmacions, que a les properes municipals de Bétera es poden presentar ni més ni menys que dotze partits. Que ningú no es faça il·lusions d’una suposada diversitat; açò és tan trist com la TDT valenciana, morralla a manta. D’un costat tenim el binomi PP i PSOE. De moment llueixen ja els nous candidats amb dos webs caòtiques i arcaiques, i monolingües en castellà, com la de tota la resta de partits tret de Compromís. Compromís encara la contesa amb arguments sòlids; preparen la campanya des de fa temps, tenen un equip de gent hiperactiu en la feina i representen el vot ideològic en aquests temps incerts de corrupció i desgovern. Les eleccions anteriors, sumant-hi els vots del Bloc i Esquerra Unida, ja haguessen sigut la tercera força política. En realitat ho va ser el partit de les urbanitzacions, Ciudadanos de Urbanizaciones de Bétera (CUBE). Una incògnita, després d’una legislatura molt grisa. Com a mostra, no s’ha molestat ni a fer una web per a comunicar-se amb els votants. De dins del nucli urbà es presenten tres candidatures independents de motivacions incertes, que fan créixer la confusió de sigles. Unió de Progrés Independent de Bétera (UPIB) ja té un regidor a l’equip de govern. Millor si rectifiquem perquè aquest no té res d’incert, l’únic objectiu és intrigar i prosperar, s’entén que des d’una òptica únicament personal. Una vegada assolit el poder es van capficar tant en la matèria que no han tingut ni un moment per actualitzar la web, que presenta una ridícula portada demanant el vot per les eleccions de …2007. El Partido Independiente de Bétera (PIBET) també demana vots del nucli urbà en castellà. Han tingut una certa anomenada amb uns pamflets que reparteixen periòdicament pel poble. Digitalment podríem dir que la web és tan antiga com l’Arca de Noè a la navegació marítima. Unión Ciudadanos de Bétera (UCBET) ja ha presentat també candidat. Encara no tenen web, i poca gent sap qui són o quin projecte tenen.
Talaia Bufilla 