- El PP ha guanyat les eleccions de carrer. Però, sense majoria absoluta. Ningú no dubta que repetirà pacte amb la UPIB. Que ningú es preocupe, tot seguirà igual. A la porta de l’Ajuntament vos continuareu trobant amb tot de personatges dubtosos que entren a la casa de la vila amb tota la familiaritat. El desgast dels populars és mínim; poc més de dos punts respecte les eleccions de 2007.

- Compromís esdevé la segona força política i la gran alegria de la nit. Premi al treball i a l’esforç honest, sostingut durant quatre anys. Més enllà del nombre de regidors, ser el principal partit de l’oposició atorga molta força moral. Sens dubte un èxit. Com s’esperava, la candidatura fantasma d’Esquerra Unida ha fet mal. Amb sols 150 vots dels aconseguits per EUPV (menys de la meitat), Compromís haguera assolit el quart regidor i el PP n’hauria tingut nou. Quanta raó; aquesta vegada l’has ben cagada, ‘companyero‘.

- Ara bé, des del punt de vista d’EUPV, s’han quedat a una cinquantena de vots d’obtindre representació. El regidor també se l’haurien tret al PP. Personalment crec que és millor així; sospite que la presència del cap de llista d’Esquerra Unida al consistori haguera representat un desprestigi per a tota l’esquerra de poble, i podria haver malmès part de la bona feina que ha fet tanta gent els últims anys.

- El PSOE té una forta caiguda, de punts. Agreujada pel fet que les seues expectatives eren molt altes. La llista havia aconseguit transmetre certa frescor, però el cas és que parlem d’un partit en descomposició en què cada vegada confia menys gent. Una bona tripulació, potser, que ha pujat a un vaixell equivocat quan ja feia aigües per tots els costats.

- UPIB creix, gairebé tres punts. És un bon resultat, sobretot per a una organització que més que un partit pareix una xarxa de clientelisme. Això, si més no, és el que diu el seu candidat, que s’ha vantat públicament d’acumular poder i de col·locar als seus, com a màxima i única fita política. Les cares llargues dels interventors de la UPIB en el recompte van ser una de les imatges de la nit. Potser es pensaven guanyar. Senyors i senyores, quatre alfàbegues mal repartides, després de quatre anys sense actualitzar la web ni informar mínimament, ni amb un miserable fullet fotocopiat, de l’acció de govern, no donen per tant. El manifasseig dels interventors de la UPIB i del PP el dia de les eleccions va ser astorador; semblaven del mateix partit, o que un en financés l’altre.

- Els resultats són diferents entre el poble i les grans urbanitzacions. Sense comptar les taules del Mas de Camarena i Torre en Conill, el PP tindria majoria absoluta amb onze regidors, però Compromís s’haguera destacat com a segona força amb quatre regidors i el 17% dels vots. I sense els vots del nucli urbà, guanyaria les eleccions Mas Camarena, seguit del PP, CUBE i PSOE. La resta no obtindria representació. A les urbanitzacions resulta sorprenent la fidelitat al vot ‘corporatiu’, fenomen que de ben segur té unes quantes explicacions. El cas és que això castiga, i molt, les opcions independents. També es produeix un admirable efecte ‘reserva’, reserva índia vull dir; completament al marge de la dinàmica local i del país, Compromís té un percentatge de vot misèrrim a les grans urbanitzacions.

- I per últim els resultats confirmen el que ja s’havia demostrat durant la campanya, ço és, que moltes de les candidatures no passaven del mer element exòtic i han obtingut resultats molt i molt minsos. Ara bé, ens han deixat moments pel record, com aquells cartells del PIBET que es van autodestruir en 24 hores i, una vegada reposats, van tindre la particularitat de tornar-se verds sols pel tros en què hi havia la cara del candidat, amb la qual cosa el pobre semblava un alienígena. Ja ho dèiem, ja, que per escindir-se de la UPIB calia ser un poc ‘raret’. O la impagable foto aplatada amb el Photoshop del candidat d’UCBET, perquè es veu que no cabia en el pòster, amb l’eslògan insensat de ‘Tiko alcalde’ fet amb enganxines. I qui oblidarà aquells interventors fent el recompte, amb taules fetes amb bolígraf en un full quadriculat, i amb enormes dificultats per seguir el recompte?. I per acabar, la derrota inapel·lable de José Manuel Aloy, que després que el seu partit es transfugués d’ell, va provar sort -esperem que per última vegada-, amb UnitsxValència, amb un més que escarransit resultat electoral.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Doncs bé, la candidatura municipal d’EUPV els compleix els tres, i amb escreix.
- Ha estat impulsada des de l’aparell d’Esquerra Unida, i no des de Bétera, en la més pura tradició sectària. De fet, es van passar setmanes telefonant persona a persona intentant-les convèncer, en principi sense cap èxit. Després podran dir en una roda de premsa allò de ‘hem presentat no sé quantes candidatures a tot el País Valencià…‘.
- Ignora per complet la situació actual de l’esquerra a Bétera, en què per primera vegada s’han presentat units el col·lectiu del Bloc i el d’Espai Obert (anteriorment d’Esquerra Unida), sota el nom de Compromís. Ha costat molts anys aquesta unió, que sens dubte ha generat un nou corrent d’il·lusió, i l’esforç de molta gent. Això EUPV s’ho passa per baix cama, com se sol dir.
- De tots els components de la llista sols n’hi ha un, una! sola persona que resideix habitualment a Bétera. És el número u de la llista. Quin paperot, per cert. La resta aneu a buscar-los, que no els trobareu. Tots els nom són ací.

Jo no votaré aquesta candidatura fanstasma. Però em preocupa quans vots despistats pot arribar a arreplegar.

A les tres de la vesprada del dissabte Obrint Pas i la Gossa Sorda no sabien encara si podrien cantar a Benimaclet el mateix dia, però al vespre. Havien de cloure una completíssima jornada en favor de l’ensenyament públic i en valencià. Amb arguments peregrins la Generalitat volia que la delegació del govern espanyol el prohibira. L’assumpte, que haguera deixat sense veu als dos grups valencians i als prop de sis mil que havien comprat l’entrada anticipada, es va resoldre miraculosament poques hores abans del concert, i no precisament per la bona voluntat del govern valencià. Pel que sembla les coses aniran així fins que tanquen a eixe senyor. – A quin?. – A Camps. I encara així, després ja veurem.

La persecució de la llibertat d’expressió té cares diverses, però el cas és que en aquest país en què vivim sempre ens toca el rebre als mateixos. Després del tancament de TV3 al País Valencià, un colp veritablement dur, ara l’Ajuntament de Barcelona vol portar fins a les darreres conseqüències la querella contra el diari electrònic VilaWeb. Aquesta publicació va informar, i molt correctament, en contra de la versió oficial del ‘cas Vilaró‘, un estrany afer de greus lesions del cap de la policia urbana de Barcelona que es va esdevenir la nit que la roja va guanyar el Mundial del futbol. A hores d’ara ningú no dubta que l’explicació de Vilaró és falsa, però l’Ajuntament s’entesta a tirar endavant. Socialistes i ecopacifistes, se’n fan dir els membres del govern municipal.  La voluntat d’ofec econòmic és paral·lela a la persecució d’ACPV al País Valencià, amb la sol·licitud d’una sanció desproporcionada. Tota l’oposició ha demanat, de bades, que s’ature la querella. L’obcecació sense sentit fa pensar en qui controla ara mateix el cas, si els polítics municipals, que no crec que tinguen cap interès en aparèixer en un judici contra un mitjà d’expressió poc abans de les eleccions, o la claveguera policial. Per si no hi haguera prou elements estranys en aquest circ l’advocat de l’Ajuntament és el mateix que el de …Fèlix Millet. El de l’espoli del Palau de la Música.

VilaWeb ha elaborat un manifest de suport que ja han signat més de dos mil persones i col·lectius. Cal signar-lo. I si no vos agrada el diari encara més; té més valor defensar la llibertat d’expressió quan es tracta d’idees diferents a les nostres.

Actualització 11/04/2011: José Manuel Aloy es presenta amb Units per València (UxV). Unió Valenciana no hi serà present.

Sembla ja prou probable, a falta de les últimes confirmacions, que a les properes municipals de Bétera es poden presentar ni més ni menys que dotze partits. Que ningú no es faça il·lusions d’una suposada diversitat; açò és tan trist com la TDT valenciana, morralla a manta. D’un costat tenim el binomi PP i PSOE. De moment llueixen ja els nous candidats amb dos webs caòtiques i arcaiques, i monolingües en castellà, com la de tota la resta de partits tret de Compromís. Compromís encara la contesa amb arguments sòlids; preparen la campanya des de fa temps, tenen un equip de gent hiperactiu en la feina i representen el vot ideològic en aquests temps incerts de corrupció i desgovern. Les eleccions anteriors, sumant-hi els vots del Bloc i Esquerra Unida, ja haguessen sigut la tercera força política. En realitat ho va ser el partit de les urbanitzacions, Ciudadanos de Urbanizaciones de Bétera (CUBE). Una incògnita, després d’una legislatura molt grisa. Com a mostra, no s’ha molestat ni a fer una web per a comunicar-se amb els votants. De dins del nucli urbà es presenten tres candidatures independents de motivacions incertes, que fan créixer la confusió de sigles. Unió de Progrés Independent de Bétera (UPIB) ja té un regidor a l’equip de govern. Millor si rectifiquem perquè aquest no té res d’incert, l’únic objectiu és intrigar i prosperar, s’entén que des d’una òptica únicament personal. Una vegada assolit el poder es van capficar tant en la matèria que no han tingut ni un moment per actualitzar la web, que presenta una ridícula portada demanant el vot per les eleccions de …2007.  El Partido Independiente de Bétera (PIBET) també demana vots del nucli urbà en castellà. Han tingut una certa anomenada amb uns pamflets que reparteixen periòdicament pel poble. Digitalment podríem dir que la web és tan antiga com l’Arca de Noè a la navegació marítima. Unión Ciudadanos de Bétera (UCBET) ja ha presentat també candidat. Encara no tenen web, i poca gent sap qui són o quin projecte tenen.

L’exotisme no s’acaba ací. Ara arriben l’equivalent dels canals de televisió de la ultradreta madrilenya o el tarot. Unión de Progreso y Democracia (UPyD) també presenta candidat a Bétera. L’Espanya centralista i castellana sempiterna, amb l’argument de la libertad i la igualdad. Coalicio (pronuncieu coalício) Valenciana (CV), blaverisme intolerant i violent, pareix que també es presentarà. A les anteriors van obtenir poc més de seixanta vots. Corre la veu que encapçalarà la llista José Manuel Aloy (dit també el trànsfuga invertit); seria una mostra extrema de degradació personal, però des d’ací no gosem afirmar-ho perquè encara no s’ha confirmat. I per últim en l’aire hi ha la candidatura d’Unió Valenciana, partit en descomposició permanent des de fa una pila d’anys (el 2007 es va presentar amb uns tals Los verdes ecopacifistas que vés a saber d’on els treurien), i un nou partit de les urbanitzacions. Veus autoritzades diuen que es presentaran ambdós.

En conjunt dotze partits. No hem parlat de 2.0 (dos punt què?!), i la cosa dóna per fer una anàlisi. Si tenim esma ho intentarem en un proper escrit.